El curs escolar 20-21 ja ha començat. De manera progressiva, seguint el calendari escolar, s’han anat iniciant les activitats lectives de tots els ensenyaments. La situació sanitària actual ha fet que ens retrobem en l’anomenat escenari B, que prioritza la presencialitat completa fins a 1r d’ESO i preveu, segons la realitat de cada centre, la semipresencialitat per a la resta de cursos.
Ens vam acomiadar, de manera sobtada, el 13 de març. Durant els mesos següents l’ensenyament es va adaptar a la distància forçada, amb grans esforços per part de tothom. Era necessari, però estam d’acord en què es va fer palès allò que, sense adonar-nos potser, ja sabíem. El contacte diari, la proximitat i la convivència en els centres educatius són valuosos i insubstituïbles. Les comunitats educatives són font de riquesa i aprenentatge mutu.
Els mesos d’estiu, amb grans incerteses de caire social i econòmic, i amb el difícil repte de preparar el proper curs, han estat enguany també diferents. Els claustres, encapçalats pels equips directius, han treballat intensament per preveure qualsevol escenari. L’elaboració dels horaris, una tasca sempre complexa, ho ha estat encara més.
Els membres del CEMe volem fer palès el nostre reconeixement a totes les persones que fan possible que, dia a dia, els centres educatius obrin les portes i s’omplin amb els nostres infants i joves: mestres, professorat, equips directius, personal no docent, equips de neteja i totes aquelles persones que han contribuït a títol individual.
Alhora, demanem responsabilitat, compromís i anticipació a totes les institucions, entitats, serveis i agents amb atribucions socio-educatives. Es preveu una crisi molt més enllà de la sanitària, una crisi econòmica i social de dimensió i abast encara desconeguts. Els centres i les comunitats educatives necessiten suport i ajuts de tot tipus per tal de poder compensar desigualtats i garantir que no deixem ningú enrere.